La Segada Del Bon Moro

I
Uns senyors de Dalt Vila
Tenen moltes hisendes
Un seguici d'esclaus
I bones rendes

El vent bufa en la flauta
Dels senyors de Dalt Vila
El senyor porta frac
I una levita

Una levita lila
Un senyor de Dalt Vila

Ai, la senyora
Té una prendada
Que el senyor sempre es queda boca badada

II
D'hivern quan tomba el dia
-fa tant de fred i plou-
La dama de Dalt Vila
Vol oli nou

L'oli nou de Fruitera:
Cap no n'hi ha de tan blau
A cercar-ne ha de córrer
N'Amed, l'esclau

El camí de Fruitera
És una torrentera

I la senyora
-ram-pa-ta-plam-
Amb l'oli tremparia
Tot l'enciam

III
Una baldraca d'oli
S'emporta ben formada
Que deixarà la dama
Tota trempada

Dins la cuina rodola
Ha trencat la baldraca
Ai, que l'oli s'escampa
Com una taca

I el majoral, què féu?
Li dóna l'oli seu

I la senyora -ram-pa-ta-plam
Tendrà encara oli nou
Per a l'enciam

IV
Promet als majorals:
-N'Amet no té el cor dur-
Que vendrà a segar el blat
En ser madur

Quan arribin les tasques
Tan feixugues de juny
Se'n vindrà generós
La falç al puny

Un vespre de fortuna
Gira el curs de la lluna

Ai, els senyors
Cert que no els plau
Quedar-se tan de sobte
Sense l'esclau

V
Pels camins de la fosca
N'Amed s'embarca
Qui serà que capturi
La seva barca?

En arribar l'estiu
Madura la blatera
Per tot seguen i baten
Manco a Fruitera

Els vesins han porgat
I han ensacat el blat

-Ai, majorals
-el senyor crida-
Segàreu sempre d'hora
Tota la vida

VI
El majoral és vell
Té les cames feixugues
Les mans que li tremolen
Li han tornat tan porugues...

Mai no vendrà N'Amed
Potser, ni se'n recorda
Ben a punt li tindrien
El dogal d'una corda

Majorals, per Sant Pere
Vull veure el blat a l'era

Ai, que de nit
-és fosca viva-
Una barca de moros
S'acosta esquiva