Maria Del Mar Bonet
Maria Del Mar Bonet
Maria Del Mar Bonet
Maria Del Mar Bonet
Maria Del Mar Bonet
Maria Del Mar Bonet
Maria Del Mar Bonet
Maria Del Mar Bonet
Maria Del Mar Bonet
Maria Del Mar Bonet
Maria Del Mar Bonet
Maria Del Mar Bonet
A la vora d'un gran riu
Ploren les dames
Perquè el rei d'aquella terra
Mor d'enyorances
Tres filles tenia el rei
Clares com l'aigua
Belles com un dia clar
Just a trenc d'alba
Una dia, a la mitja nit
La mala fada
Ningú no sap com va ésser
Que entrà a la cambra
I transformà les princeses
Belles com nacre
En tres serpents verinoses
De mala estampa
Tota la cort va plorar
Un dia i altre
I el rei va prometre joies
D'or i de plata
A qui rompria l'encís
D'aquella fada
I tornaria a ses filles
La forma humana
Vengueren savis de lluny
Tots les miraven...
Cap n'hi va haver que sabés
Desencantar-les
La bruixa ho havia dit
De matinada:
Només hi ha un remei
Que és estimar-les
Tres joves han de venir
De part o banda
I besar-les amb amor
Damunt la cara