La Rata Que Tornà Una Donzella

Això era un ermità
Home de Déu
Que no tenia res seu
Ni un tros de pa
Molts de dies per dinar
La boca al vent
Obria, amb gran sentiment
Del ventre seu
Tant si fa calor com neu
Bé mira el cel
Per veure si un glop de mel
Davallarà
Un dia passà un milà
Tot engrescat
Perquè havia capturat
Just aquell dia
Una rata que corria
Per la teulada
L'ermità en veure atrapada
La criatura
Pregà a Déu que fes ventura
A l'animal:
Que l'alliberàs del mal
D'ésser escorxada
I dins sa falda, abrigada
La va guardar
Perquè Déu volgué escoltar
L'oració
Que li feia amb gran fervor
El seu servent
Llavors li pregà, content
Per meravella
La fes tornar una donzella
Com no se'n troben
D'aquelles que al cor et roben
Esplais d'amor
I li digué el sant baró:
-Ai, bella filla
Voldries que el sol que brilla
Fos ton marit?
-Ai, que no em sembla garrit
Perquè l'emboira
La pols de qualsevol boira
-Ai, la fortuna
Si et marides amb la lluna
La faràs teva
-Ai, que la claror no és seva
Car sense el sol
Es vestiria de sol
-Ai, si volies
Els núvols, bé que els tendries
-Ai, no, que el vent
Se'ls enduu lluny de la gent
-I el vent, el vols?
-Les voltes dels girasols
Mon cor faria
Car la muntanya mouria
Vent i quimeres
-Doncs molt millor del que esperes
N'és la muntanya
-No, perquè l'home s'afanya
A foradar-la
Com podria jo estimar-la
Tan rosegada?
-Un home, potser, t'agrada
Bell com la plata?
-No, perquè mata la rata
Com una fera
Vull tornar a ésser tal com era
I, de bon grat
Per marit tindré un bell rat