L’Amor De Les Tres Taronges

Això era i no era
Que faci bon viatge la cadernera!

Conten que un príncep, bell i galant
Que no reposa ni un sol instant
Tresca la terra com per encant

-L'amor de les tres taronges
No sabríeu per on cau?
-Set gegants diuen que el guarden
Ben tancat amb pany i clau
De nit, quan la fosca entrava
Veu un llumeneret blau;
Com més va, més lluny el veia...
-Hi arribaré, si a Déu plau

Ai, ai! El gegant remuga:
-Sent olor de carn humana
La geganta l'ha amagat
Que el gegant té tanta gana
Que se'l voldria menjar
Dins la mateixa setmana
La nit és fosca, el gegant
Ronca com la tramuntana

Pel sementer de formigues
Escampa tres sacs de blat
Per aconhortar les feres
Ha comprat tot un ramat
La serp de set caps alçava
Set boques de fil puat
I al punt la llet de set gerres
Els set caps ha doblegat

Ja és de nit quan arribava
A la porta, el jovencell
Tot d'una endevina l'arbre:
N'és el taronger més bell
Tres taronges hi flamegen
Totes tres fan un ramell
Al cap cimal d'aquell arbre
Ha fruitat l'amor per a ell

Els gegants dormen tranquils
-dormen amb un ull obert-
Collí l'amor en Bernadet
I, abans, que fos descobert
Reprèn el camí del vent
Peus falaguers, cor despert
Cada cabell li tremola
Ai, que la nit l'ha encobert!

Ai, ai! que tot set l'encalcen
La terra crida: endavant!
Els llança cintes de seda
Flocs de colors que, a l'instant
Omplen aquells camps d'espines
De ganivets i d'espant
De foc, que al punt ja no resta
Ni l'ombra d'un sol gegant

De la primera taronja
Una al·lota ben garrida
N'ha sortit, tan bella i blanca
Que potser el sol l'ha ferida
Ai, ai, que de la segona
Surt una jove esmortida!
Ambdues han mort de set
Tan prest han colat la vida

No l'obrissis, la tercera
Bernadet, car ni amb diner
No compraries la vida
Que ha brostat del taronger
Arran del brocal d'un pou
-n'és aquest el fruit darrer-
En obrir l'altra taronja
Floreix l'amor venturer