Cançó Del Cavaller Sant Jordi

Damunt el cel veig un drac
Brodat de foc
Un drac que guarda una jove
En estrany lloc
Sos cabells creixen i creixen
Per dins l'espai
El drac no la deixa viure
Ni ara ni mai
La jove porta un vestit
Color de nard;
Sobre la tela, pintades
Tres flors de card
A la punta dels cabells
Llenques de lluna
Resplendeixen dins la nit
Una per una
Ben de pressa que la cerca
Dins la gran vall
Un jovençà valerós
En un cavall
Travessa els llargs sementers
La nit fa por
Una por fonda que crema
L'arrel del cor
-Cavaller, bon cavaller
Alerta al drac
Que s'amaga rere els núvols
Ran d'aquest llac
-No temeu, estelets, no
No temeu ara
Que jo no tenc gens de por
Vull dar la cara
El drac enfurit bramula
Treu foc pel nas
Cent llamps forcats resplendeixen
Sota el seu pas

-Cavaller, cavalleret
Ai, si t'aplega
Ja pots fer valent l'escut
Que el drac ofega!
-No temeu, que dins les mans
Tenc una daga
Ran d'aquest tall esmolat
La mort s'hi amaga
-Cavaller, cavalleret
Vés-te'n a casa
-A casa, no hi vull anar
Sense la dama
A casa, no m'hi envieu
Que ella em reclama
El cavaller, tan ardit
Entrà en batalla
-el drac treia pels queixals
Foc i metralla
Res no atura aquell guerrer
Les espasades
Sobre el coll de l'enemic
Cauen fiblades
I el firmament s'omple de sang
Roja és la nit;
Roses enceses que esclaten
Talment un crit
Sobre la fosca dels parpres
El drac és mort
Quan repiquin les campanes
Que toquin fort
Que repiquin nit i dia
Que és bon treball
Pels sementers de la fosca
Corre el cavall