La Filla Del Sol I De La Lluna

Una nit tan clara, de bona fortuna
Entre dues fosques, quan trencava el dia
Va néixer galana, airosa, la filla
Del sol i la lluna
Una nit tan clara, de bona fortuna

Transparent i blanca com la seva mare
Tenia els cabells lluents com el sol
Dins sos ulls girava el foc de son pare
Com un girasol
Transparent i blanca com la seva mare

-Mumare -li deia- mumare, emportau-me;
Per nits tenebroses voldria volar
Partir a fer la volta, quan penja la tarda...
Donau-me la mà!
-Mumare -li deia- mumare, emportau-me

-Per què, filla meva, vols córrer, tan nina
Per deserts de fosca i cels constel·lats?
-Vull veure la via, el temps que camina
Per camps i ciutats
-Per què, filla meva, vols córrer, tan nina?

-Em fan mal les cames, tenc el braç que em cau
Mumareta meva, estic tan retuda
Que en barrancs de fosca cauré esmaperduda
Si no us aturau
Em fan mal les cames, tinc el braç que em cau

En una pineda, su-arran d'una platja
On les ones moren pintades de blau
On mai no arribaven els vents ni l'oratge
Li feren el cau
En una pineda, su-arran d'una platja

De nit i de dia, tot l'any la vetllaven
Ni boires ni núvols cobriren l'esguard
Els peixos li reien, ocells li portaven
Garlandes de nard
De nit i de dia, tot l'any la vetllaven

Arran de les ones filava quimeres:
El fil com de seda, la filosa d'or
Un rei que es va perdre, caçant per dreceres
Vengué a perdre el cor
Arran de les ones, filava quimeres

Tot el que demana, es compleix al vol:
El poal treu aigua, res no l'entrebanca
De ses mans eixia, com de l'ona blanca
El peix com un sol
Tot el que demana, es compleix al vol

Només que ella ho mani, la taula és parada
El rei s'hi extasia de veure l'encant
I és com si la vida restàs embruixada
Als ulls de l'amant
Només que ella ho mani, la taula és parada

Amb ella voldria casar-se tot d'una
Si un dia la reina tengués un denou;
Car sols veu aquella de mirada bruna
Que torba i commou
Amb ella voldria casar-se tot d'una

La reina moria en punt de migdia
D'angúnia i de pena, potser de tristor;
La tristor de veure que mai no acudia
El foc de l'amor
La reina moria en punt de migdia

El rei la voldria, ningú no en sap noves
No en treuen clarícia; potser ha volat?
-No sabem qui és ella. Cercau dins les coves
Pel bosc i pel prat
El rei la voldria, ningú no en sap noves

Ompliren la terra d'edictes i crides
-potser fou un somni que ja no existeix-;
La gent perjurava per vides i vides
Que no la coneix
Ompliren la terra d'edictes i crides

El cor d'aquell home bé que es va complaure:
Dins un tel de boira la vengué a trobar
La jove filava i el fus li va caure
Al fons de la mar
El cor d'aquell home bé que es va complaure

De sobta la jove un braç es tallava
Va llançar-lo a l'aigua i pescà aquell fus;
Tornà a confegir-se, i el rei no gosava
Mirar-la, confús
De sobta la jove un braç es tallava

Debades voldria conèixer la branca
De la que va néixer, un jorn venturós
Per conhort li explica que sa mare és blanca
Que son pare és ros
Debades voldria conèixer la branca

Ningú no va sebre si era de plata
El vestit de noça, tan bell i esplendent
Només varen veure que era com l'escata
Del peix més lluent
Ningú no va sebre si era de plata