Maria Del Mar Bonet
Maria Del Mar Bonet
Maria Del Mar Bonet
Maria Del Mar Bonet
Maria Del Mar Bonet
Maria Del Mar Bonet
Maria Del Mar Bonet
Maria Del Mar Bonet
Maria Del Mar Bonet
Maria Del Mar Bonet
Maria Del Mar Bonet
Maria Del Mar Bonet
Diuen que era un rei malalt de les cames
Ni els metges més doctes no hi troben remei
Els gemecs arriben als camps i a les places
Els savis s'apleguen anit en consell
D'entre tots s'aixeca un pobre herbolari
Diu que té el secret de curar aquell mal:
Que qualcú parteixi serà necessari
A cercar l'estranya flor romanial
Tres fills que té el rei han partit tot d'una
Son pare els promet -potser no ho creureu-:
Que aquell que un bon dia porti la fortuna
D'ençà d'aquell dia seà son hereu
En tocar migdia, prop d'un encreuat
Empren cadascun el propi camí;
Quan es despedien tots tres han pactat
Que, passat un any, tornaran aquí
En Bernadet xiula, compareix una àguila
Disposada a fer tot quant ell voldrà
Ell l'havia treta dels fons d'una gàbia
Car més s'estimava veure-la volar
-Cavalca a l'esquena i agafa'm les ales
Remuntà les boires, saltaren la mar
Enmig de les ones, agrestes i blaves
Perdut i salvatge, s'alçava un penyal
A dins una escletxa, oberta en la roca
La flor venturosa s'oculta del sol
La mà no hi arriba, ai, quasi la toca
Si els dits li creixien, la prendria al vol
-Talla'm una cama, perllonga la mà;
Colliràs tres flors en un sol ramell
Et serviràs d'una, que subjectarà
La cama trencada d'aquest pobre ocell
Passaren els dies del temps que fixaren
El germà major volia la flor:
Ses mans envejoses, ai, que l'ofegaren
I en un arenal enterrà el seu cor
Son pare va fer-lo hereu de l'imperi:
Li posà la capa de vellut vermell
Mentre al germà mort, en son captiveri
Talment una canya li creix un cabell
Passava un pastor, va fer-ne un flabiol
La veu com de flauta començà a sonar
La gent escoltava el plany, que en un vol
Arribà a l'oïda del propi germà:
-Pastor, el bon pastor
Tu em toques i no em fas mal
M'enterraren dins l'arena
Per la flor romanial
Son pare va entendre la veu que cantava
-ningú se'n recorda, amb tant de sarau-
El pastor insistia, la cançó tornava
I esfereïa la gent de palau:
-Germà, el mal germà
Tu em toques i em fas mal
M'enterrares dins l'arena
Per la flor romanial
De pressa acudiren on era enterrat:
La flor que guardava li tornà la vida
La festa es va estendre pel bosc i pel prat
I els carrers s'ompliren de murtra florida