Museu d’Història Natural

Només d'entrar hi ha sempre el dinosaure. Els ossos d'un gegant. Furiós, desafiant, entoma els flaixos. I més al fons, per ordre cronològic, els dos neandertals encara esparverats mirant la flama, no s'han mogut ni un pam. Els esquimals que fa molts anys que treuen el peix del llac glaçat. Un altaveu tronat fa brisa en bucle. Penjant d'un fil de cuca, l'oreneta; migrant permanentment, l'alosa, el fumarell... El text de sota encara és el mateix. Melinda! T'atures en un racó. El vigilant se t'acosta per saber si et trobes bé o no. Però tu ni aixeques el cap. A dintre d'aquell museu... Oh, gran veritat! Tu sí que has canviat

Melinda, tu sí que has canviat

El museu convoca els operaris per treballar de nit. Demà és dia d'obrir la nova sala. Una hora abans les cues són immenses. Grans intel·lectuals, turistes orientals, curiosos, crítics... Ja es pot comenár a entrar. Melinda, que ets tu la gran atracció! Se't veu tan guapa de jove que la gent fa un crit, fa un crit d'admiració. Per sempre en aquell instant que estaves plena de vida i ho tenies tot per endavant. Melinda, allà ets l'essència de tot. Pels crítics, els paradigmes i els cànons pels que es regien estan obsolets de cop. Que amb l'aura que tu desprens s'imposa, de forma urgent, fer una revisió dels clàssics. Que ets jove entrament, Melinda

Melinda, però a fora passa el temps. Melinda, tu ara ests diferent. Melinda, però això no és pas dolent