A mercè d’un so

El vigilant de la torre de guaita s'haurà de fregar els ulls per confirmar que allò no és un miratge. Distingirà siluetes humanes sota el gegant de pols. Farà sonar el vell corn les tres vegades. I la història aquí, senyors, quedarà a mercè d'un so ressonant entre muntanyes. "Que algú el senti, per favor"

Una ciutat enfilant el capvespre de cop s'aturarà. Ningú d'aquell mercat s'ho voldrà creure. Entre mirades i mans a la cara, silenci sepulcral. Algú cridant al cel dirà: "Ja vénen!". Portes tancant-se, els arquers a la muralla cobrint els baluards, renills de mil cavalls, soroll d'espases. Torxes enceses, adéus i promeses. Tothom a defensar. La nit per fi caurà. Ningú amagant-se. El retrò d'un ariet. La ciutat mirant el rei que dirà amb veu poderosa: "Encomaneu-vos tots al cel! I lluiteu amb tot i més, que és avui que es decideix si demà tot això és nostre, si demà ja no som res!"