La Mort De Na Margalida

L'amo de Bàlitx m'envia
Missatges i jornalers
Sa madona i los demés
Tota la gent que hi havia

Voleu escriure un paper
Sa mort de Na Margalida
Que si greu no vos sabia
Començaria es procés

Dia setze de gener
Dins can Tropell m'encontrava
En Joan Blai me dugué
Noves que jo no esperava

Va dir si alterat estava
Jo li vaig dir: -No res sé
De s'al·lota me dugué
Que ella morta s'encontrava

Jo corria i no veia
I a ca seva vaig anar
Com mentre obrí sa porta
Sa mare ja em va abraçar

I ella em va dir: -Sebastià
Na Margalida ja és morta.-
Oh punyalada més forta
No la rep cap cristià!

I a veure-la vull jo anar
Que es mirar-la m'aconhorta

Partiguèrem en sa nit
I sa tristor mos matava
I cada instant mos faltava
Sa força i s'esperit

No n'estic empegueït
De contar lo que em passava
I a vore-la morta anava
I amb so cor ben entristit

Quan dins Sóller vaig entrar
Me digueren de seguida:
-Per veure Na Margalida
Hauràs d'anar en es fossar

Molt prompte vaig descobrir
Es parets d'aquell local
-Oh cementiri dogal!
Vaig davallar i vaig dir

I aquí s'ha de consumir
Sa meva amor principal
I sa vida de res val
En aquest món assistir

Com mentres obrí la porta
T'hi vaig veure, Margalida
Freda, morta, sense vida
Jo no sé lo que em passà
Sa meva vista tornà
Tota d'aigo consumida

Com va venir en el cas
Que l'haguérem d'enterrar
Dins sa fossa vaig entrar
I es baül vaig ben tapar
Perquè terra no hi entràs

Quan la vàrem haver enterrada
Jo i aquell germanet seu
Vaig dir: Margalida amada
Jo per tu pregaré a Déu
I a dins es pensament meu
Sempre et tendré retratada

Adiós Margalideta
Margalideta adiós

Déu del Cel qui és piadós
Allà et tendrà Margalida
I jo en acabar sa vida
Que mos hi vegem tots dos

Per lo promte i lluny que era
I és que molta gent la plany
En Sebastià Company
Na Margalida Servera