La Despedida

S'altre vespre
Una al·lota plorava
Perquè se tractava
De despedir-se
Perquè es jove que ella festejava
En es moll anava
Per embarcar-se
Lo primer que li va dir:
-Joan si vas a l'Havana no
No et casis amb una cubana
Mira que em deixes a mi

Te'n recordes que un vespre vengueres
I que em prometeres
Aquell jurament
Jo et promet que seré sa dona
Del món la més bona
Per fer-te content
Emperò, si m'han hagut de dir
Que has xupat altra taronja
Jo et promet que em faré monja
D'un convent i no ho sabràs

En Joan va deixar s'al·lota
Feta una bubota
Damunt es portal
I sa mare que la consolava
I ets uis li eixugava
Amb so davantal
Mare i fia l'abraçaren:
Adiós, Joan, si te'n vas!
De besades que li daren
Li pelaren tot es nas