El Comte I La Pastora

Hi havia un gran senyor
Qui habitava el seu castell
I a la vila no lluny d'ell
Hi havia un llaurador
Una fia que tenia
Era hermosa, gran i bella
I el Comte, perdut per ella
Sospirava nit i dia
Perquè en tots aquells entorns
No hi havia altra fadrina
Que tengués cara tan fina
Ni tantes gràcies ni dons
I cada pic que la veia
Son amor li declarava
I ella tot d'una tornava
Com la grana de vermeia
Ell li va dir robadora;
Cap a ella s'acostà;
No li rep altra resposta:
-Vostè és Comte i jo pastora!
-Jo per tu pastor em faré
De riquesa n'estic fart
Senyor Comte, ha vengut tard
Un altre el meu cor ja en té
I el Comte fora de si
Se'n va anar dins es torrent
I, quan no veu passar gent
Se planta enmig des camí
Molt promte veu comparèixer
Un jovenet qui venia
I era el jove que ell volia
Sa rancor li feu conèixer
Li diu: -Fiet, tu em fas nosa
O tu em mates o jo et mat
Un des dos, d'aquest combat
Quedarà davall sa llosa
S'espasa li ofereix
No la vol de cap manera
I el Comte no es desespera
I amb l'espasa l'envesteix
Tot va passar tant de promte
I aquell jove pega un crit
Quan se va sentir en es pit
Que ha ficat s'espasa es Comte
I el Comte la se fa neta
Amb ses aigos des torrent
I en es mort el du corrents
A enterrar dins una pleta
I a ses quatre nits després
Se'n va anar a ca sa pastora
I ella s'estimat enyora
No sap res d'aquell succés
L'agafa per sa mà blanca
Dins un quarto la se'n du
I el Comte per més segur
Sa porta des quarto tanca
Sa pobra pastora crida:
-Oh, estimat meu, ajuda'm!
I cau a terra esmortida
De tot quant passa no es tem
I per espai de set anys
Cada pic que se mirava
Es mirai li presentava
I aquella taca de sang