La cançó del soldadet

[Estrofa 1]
Escolteu la cançó del soldadet
Que a través d'un ull de bou
Veu que volen uns falciots!
I no és que hi entengui molt, el soldadet
Però, que volin els falciots
Deurà voler dir que la terra és a prop
I tan a prop deu ser que baixa el capità
I intenta no semblar nerviós
Mentre acaba la instrucció:
"Concentreu-vos, soldadets, sigueu prudents
I arrapeu-vos a la vida
Amb les ungles i amb les dents"
Ja a coberta, els homes resen
Ja a coberta, els homes resen

[Estrofa 2]
I fa un amén, poc convençut, el soldadet
I acaricia el seu fusell
Intentant no pensar en res
Des de proa es van fent grossos els turons
"Soldadet, valor, valor
Que depèn de gent com tu la sort del món"
Però "si una bala enemiga creua el vent
I em travessa el cervell"
Es planteja el soldadet
"Les onades m'arrossegaran
I mil peixos de colors
Lluitaran per devorar la meva carn"
I és quan pensa "jo m'amago;
Quan no mirin, jo m'amago"

[Estrofa 3]
Però sempre miren, i el vaixell s'està aturant
Les comportes s'han obert
I, en un segon, s'inunda el mar
De soldats disparant a l'infinit
Amb un soldadet al mig
Que carrega mentre insulta a l'enemic
I entre bomba i bomba tot li va prou bé
Fins que una cau just al costat
Primer es diu "sort, de què t'ha anat…"
Però després sent a l'esquena un dolor estrany
I en tocar-se-la li queda tot el braç tacat de sang
Gira el cap a banda i banda
Seu a la sorra i descansa

[Estrofa 4]
I mentre arriba el coi de metge, el soldadet
Es tranquil·litza repetint
Què farà, on anirà, si sobreviu:
"Aniré a ma mare ben vestit
I, abans que res, li hauré de dir
Que em perdoni per tractar-la sempre així;
Aniré a la Margarida a fer-li un fill
Per, només veure'l, intuir
Que l'estimo més del que m'estimo a mi"