El miquel i l’Olga tornen

[Estrofa 1]
Calleu, nobles consellers, guardeu-vos la raó que us quedi
I amb un pas viu i decidit, marxeu on sigui que us esperin
Baixeu les baldes, ajusteu finestres i correu cortines
Poseu els nens al llit; si dormen, mireu com respiren

[Tornada]
Perquè si és bo o és dolent, no importa molt ara mateix
Que sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer
Que sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer!

[Estrofa 2]
Voleu, amables pretendents, fins altres braços que us valorin
I pel camí, no pregunteu, deixeu que el nostre amor es fongui
Guardarem com un tresor les vostres panxes, les carícies
I ho jurem, per un moment, ens pensàvem que podíem

[Tornada]
Però si truca algú, no contesteu, que el cel ja és prou ple de valents
I sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer!
I sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer!

[Parlat]
Olga, t'he portat una rosa
Jo, a tu, unes margarides
Escolta, estava pensant, aquesta vegada és la bona, no?
Va, calla i dóna'm la mà

[Estrofa 3]
Guardeu-vos forces, bona gent, potser ens veurem un altre dia
Sabem que volíeu fer més, però, què hi farem, així és la vida:
T'equivoques d'uniforme i dispares a qui més estimes;
T'equivoques de remei i va i s'infecta la ferida

[Tornada]
I alguna estona, què us penseu?, també ens agrada estar contents
Però sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer
Però sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer!
Ai Verge Santa del Roser, volem el just per viure bé!
Però sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer
Sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer!