Aniversari

[Intro; Parlat]
Els llums s'han apagat, han tret el pastís
Aplaudien els pares, els tiets i els amics
Tots alhora agrupats en únic crit:
"Que demani un desig, que demani un desig"
I tu, nerviosa, com sempre que et toca ser el centre d'atenció
Has fixat els ulls en un punt imprecís del menjador
Un segon, dos segons, tres segons, quatre i cinc

[Estrofa 1]
Els teus ulls cavalcaven buscant un desig
Les espelmes cremaven i alguns dels amics
T'enfocaven amb càmeres de retratar
Una veu comentava: "ai, que guapa està"
I jo en el fons m'acabava el culet de la copa decidit
A trobar un raconet adequat per fer-me petit, petit
Del tamany d'una mosca, del tamany d'un mosquit
Per un cop empetitit sota els tamborets i la taula allargada
Pels dos cavallets fer-me pas amb prudència
Per un entramat de sabates d'hivern, de confeti aixafat
I esprintar maleint l'allargada dels meus nous passets
I amargar-me entre un tap de suro i la paret
Just a temps que no mengi el collons de gatet
I escalar les sanefes del teu vestit
I falcar el peu esquerre en un descosit
I arribar-te a l'espatlla i seure en un botó
I agafar un pelet d'aire i amb un saltiró
Enganxar-te un cabell, impulsar-me en un últim salt final
I accedir al teu desig travessant la paret del llagrimal
Ara un peu, ara un braç, ara el tors, ara el cap

[Estrofa 2]
I ja dins del desig veure si hi ha bon ambient
Repartir unes targetes, ser amable amb la gent
I amb maneres de jove, discret i educat
Presentar els meus respectes a l'autoritat
Escoltar amb atenció batalletes curioses als més vells
Fer-me fotos gracioses amb altres il·lustres viatgers
I amb un home amb corbata que no sé qui és

[Outro]
I en un núvol de somnis que tens a l'abast
I entre d'altres que ho sento, però ja mai viuràs
Detectar un caminet que m'allunyi del grup
O una ombreta tranquil·la on desapercebut
Estirar-me una estona i per fi, relaxar-me celebrant
El plaer indescriptible que és estar amb tu avui que et fas gran
Mentre fora de l'ull les espelmes es van apagant