L’home que dobla en Bruce Willis

A l'escena final
Fa aterrar un avió a Central Park
I la gran patacada
Dóna pas a un silenci brutal

Els vianants s'hi aproximen
Primer atònits després expectants
Que cada segon que passa
Té més números d'haver-la palmat

I quan la porta finalment s'obre
La gent crida i comença a aplaudir
Tots dos saluden, es besen i ell li diu:
"Nena, ara ja som més que amics?"

Sóna una orquestra i el pla fon a negre
I surten les lletres finals
Recull la carpeta i els auriculars
S'abraça amb el tècnic i marxa cansat

I es que l'home que dobla en Bruce Willis
Que viu aventures només amb la veu
L'home que dobla en Bruce Willis
Que no és de Manhattan, que és de Cardedeu

Avui nit d'estrena, de comiat
Un actor posa el punt i final
El nostre home té una idea, no si val dubtar
Potser és l'última oportunitat

Tothom es gira i una limusina s'atura entre flaixos i tweets
S'obre pas entre els fotògrafs
Es treu el barret tremolant
Se'l posa contra el pit i diu:

"Hello, dear Mr. Willis
It's such a great pleasure to meet you at last"
No és pas un crack en idiomes
Però almenys aquest tros se'l porta preparat

Tots dos es miren i el món s'atura
"Ai l'as si tingués un minut"
Per dir-li gràcies per les aventures
Per tot el camí que hem recorregut junts

Però la cara que posa en Bruce Willis
No deixa cap marge per l'ambigüitat
I es que l'home n'hagués tingut prou
Amb un gest, un somriure de complicitat

Que no arribarà mai perquè hi ha un gaurdaespatlles
Que el paguen per això, que li fot una empenta i que cau en rodó
Que queda estès a terra que es pensen que és boig
"Oh, my god! Oh, my god! Oh, my god!"

L'home que dobla en Bruce Willis
De fora el cinema sent la seva veu
Uns vianants intenten reanimar-lo. Entre dos l'agafen i el posen d'empeus
L'home els hi diu que en Bruce Willis és un amic seu
Però ningú no se'l creu