L’affaire Sofia

Una parella lingüística
Una oportunitat
D'enterrar l' Patrícia
Fer dissabte emocional

Una estona en cada idioma
Trenar una conversació
Jo t'ensenyo, tu m'ensenyes
I ens ensenyem tots dos

Ella era nascuda a Grècia, bressol de grans pensadors
De Parmènides a Sòcrates, d'Aristòtil a Plató
I jo que desconeixia tots aquells senyors estranys
Me'ls imaginava amb barba i fotent gestos molt grans

Vaig provar d'impressionar-la
Fent un Google d'amagat:
"Llull, Pujols, Ramon Sibiuda"
Cap dels tres li van sonar

Tot mostrant-me l'erotisme
Potencial del català
Va dir: "Joan, vull que m'ensenyis
A millorar el pronunciar"

I si haguessis vist com reia intentant dir cotó fluix
Hagués dit "Despertaferro!" l'almogàver que hi ha en tu
Amic meu, si mai t'hi trobes no t'ho pensis ni un segon
I que la filosofia ens ensenyi a veure el món

Em va preguntar en què creia
Mentre s'empassava el fum
I entrant a una
Vaig citar, es veu, un tal Hume:

"Només crec en el que veig jo
I només us veig a vós"
(Quan començo amb formalismes
És senyal que estic nerviós)

Va dir: "La teva oratòria deixa molt a desitjar
Sovint val més un silenci. Sovint val més actuar"
I entomant aquella màxima amb el màxim de dignitat
Jo vaig collir l'ego de terra i ella es va posar a ballar

I com ballava!
Que tot de cop, el cercle es quadrava
I quan de Blur sonava
Xiuxiuejant d'Epicur em parlava

Mentre pujàvem l'escala
Del seu pis, va deixar anar:
"Ara tu tries la trama
Tot flueix, deixa't portar"

I vaig dir: "Fem de viure una festa
Fem-ho abans de fer-nos grans
Que demà serà impossible
Que demà ja serà tard"

I per un cop les paraules, l'exacta combinació
Van esdevenir alquímia, van dissoldre la raó
Vaig descartar tots els dubtes plenament il·luminat
Quan li vaig veure tots els prismes: bé, bellesa i veritat

I amb Schopenhauer
Vam acabar en un
I tot parlant de Schopenhauer
Vam acabar en un

Un petó, ja era de dia
En un carreró del Born
Feliçment, tot condemnant-nos
A buscar l'etern retorn