L’arquitecte

Amb els anys aprens
Que tenir un bon pla
És l'única manera
De poder reduir el marge d'error

Tu t'hi estàs fins tard calculant-ho tot
I malgrat la son
Un esforç per escriure el que penses
Tant senzillament com pots
Però no hi ha prou café
Per desvetllar-te tanta estona
I els ulls es van rendint
Tu ni te n'adones
Dorm, arquitecte, dorm
Que el que estas intentant
És del tot impossible
I que no depén de tu
Hi ha un projecte
Que no es pot preveure
La vida la fa cadascú

I una casa on hi capiguem tots
Un espai amb cuina-menjador
I deixar que a la tarda entri el sol
I finestres de 4x2

I que tingui sentit de l'humor
I un saber-se triar bé els amics
I un caure que el faci més fort
I la força per saber dir no

I un jardí on s'hi pugui ballar
Un portal que convidi a passar
I un veí, un catxondo mental
I una taula al carrer per Sant Joan

I que et diguin que ho has fet preu bé
I que visqui el que tu no has pogut
Fer-lo llest, que no tingui mai por
I saber quan deixar-lo fer sol