El Salt De La Bella Dona

Què se n'ha fet de l'amor
Tan prest s'apaga?

El marit està gelós
La dama calla
Parteixen de cap a Lluc
És mitja tarda

Ell només cerca venjar-se
No diu paraula
Un niu de serpents que fiblen
Com una daga

Ai, ai, que dins les muntanyes
Cau l'horabaixa

Ella duu el vestit de seda
Blava i brodada
Dins la mà un ramell de flors
Flors de guirnalda

Arriben a un lloc estret
El camí es tanca
Les murtreres de la nit
Un plany exhalen

Ai, ai, que la nit és negra
Boira endolada

-Mireu que és fonda la vall
Mai no s'acaba
El penyal tallat a plom
Roca segada

-Marit, donau-me la mà
Que la fondària
Em fa tremolar la pell
La pell de l'ànima

Ai, ai, que dins el barranc
Remuga l'aigua

La llença dins el fondal
D'una estirada
Penya-segat rebota
La bella dama

La fosca se l'ha engolida
Les roques callen
Ni un rastre del crim no en queda
Per recordança

Ai, ai, que això succeïa
Abans de l'alba

I diuen que un esbart d'àngels
Grassons, de nacre
Es va despenjar dels níguls
Per emparar-la

Alcen el vol les campanes
Tan plenes d'ales;
Cantaven missa primera
Àngels i frares

Ai, ai, que són les campanes
Que m'omplen d'ales

Bé cerca el marit fugir
Talment un lladre
El camí volta i revolta
Per la muntanya

Quan posà el peu dins l'església
De matinada
Va conèixer entre les ombres
Aquella cara

Ai, ai, que entre les alzines
Trencava l'alba

Ai, que la bella dona
No és morta encara
Bé que l'ha vista el marit
Agenollada

Per dins les clarors primeres
Just a trenc d'alba
La va sorprendre que feia
L'ullet als àngels

Ai, ai, que la bella dona
No és morta encara