Maria Del Mar Bonet
Maria Del Mar Bonet
Maria Del Mar Bonet
Maria Del Mar Bonet
Maria Del Mar Bonet
Maria Del Mar Bonet
Maria Del Mar Bonet
Maria Del Mar Bonet
Maria Del Mar Bonet
N'eren dos enamorats
Que estaven fora de sí:
L'un va haver d'anar a la guerra
L'altre va haver de morir
Quan ne torna de la guerra
Troba l'amor enterrada;
Ja n'agafa la guitarra
I a la sepultura anava
Quan n'és a la sepultura
Ja se'n posava a tocar;
Quan n'és a la sepultura
Ja se'n posava a cantar
Desperta't, ànima morta
Desperta-te'n de ton son
Que si tu no te'n despertes
Te'n faré despertar jo
Per l'amor que me'n portaves
No me'n vinguis a buscar
Que si tu ara em veiessis
De por et faria marxar
Tu, de por, no me'n faries
Ni jo te'n faria a tu
Perquè tot seguit vindria
A la sepultura amb tu
A la pedra de la tomba
Tres ratlles hi vaig escriure:
"Jo en sóc morta per l'amor
Sense l'amor no es pot viure."