Carta a un amic

Per altres sé de tu, i molt poques vegades
Cau aquell tel que tot ho fa confús
On ets? On ets? Per què no em truques?
Voldria veure't i parlar amb tu

T'envio missatges per ones invisibles
Per camins sonors que tu només entens
Aquestes paraules també van insegures
Dins una ampolla de nàufrag, a mercè dels corrents

T'has oblidat de mi potser per sempre
I crec que així de mi també m'oblido
No em facis mal, torna'm aquella imatge;
És l'única que jo de mi estimo

Per quins camins entossudits t'allunyes
Pobres motius per als penediments...
Si tu volguessis em trobaries
On em deixares, amic, fa tant de temps...