Les Veus De Raixa

Sostre del cel, enramat de pins
Petita vall estimada
Jardí del vent, de misteri que amagava camins d'aigua

Primavera somiada
Estiu embruixat
Tardor enyorada
Hivern despullat

Però fuig el perfum de la copa més alta
El pas del temps s'endú el sentiment. Fins i tot
Els pensaments que dormen dins l'aigua de la bassa
Casa dels déus, sauri d'aigua
Nom de gasela daurada
Passes obscures que menaven la llei que dormi a la clastra

Ai, del vertigen de la mort que no espera!
T'encercla a poc a poc la mà i l'espasa
Fonda, ben fonda serà la ferida, ofegant per a
Sempre l'esperit de Raixa i
Les veus, les veus, les veus de Raixa