Temps Passat

Era un home fet de somnis que esquivava realitats
S'envoltava de mentides que per ell eren veritats
Maleïda soledat
En aquella cantonada contemplava el temps passar
I era com si l'enyorança d'un passatge molt llunyà
No el deixés tirar endavant, i es deixava vèncer

I aferrant-se a un món inventat
Ho veia tot amb els ulls aclucats
I vivia la vida dins el seu cap
Recordant el temps passat

Després de molts anys veient-lo assegut al mateix banc
Vaig atrevir-me a preguntar-li què és el que li va passar
De cop va començar a parlar
Contenint els ulls humits em va començar a explicar
Va ser en aquesta cantonada on fa temps es va enamorar
De fet encara ho està, i va agafar embranzida

Desfilava la vida al meu davant
Feia massa temps que s'ho estava guardant
No va deixar-se ni un sòl detall
Va explicar-me la història d'amor
Més bonica del món

I va plorar recordant il.lusions
Quan hi era ella tot era millor
Tot era fàcil i res feia por
S'inventaven un món fet a mida pels dos

Ella se'l va estimar tant
Fins que la memòria la va abandonar
Sempre se'n van els que no haurien de marxar mai
Des d'aleshores viu sòl assegut sempre al mateix banc

I vivia la vida dins el seu cap
Recordant el temps passat

Era un home fet de somnis que esquivava realitats