Jugar a Ser Grans

Era meravellós
Quan m'asseia al teu costat a classe
I sentir la teva olor
Un dilluns al matí
Perdia el món de vista
I se'm descontrolava el cor
Em feia por mirar-te
Però jo et volia encara més a prop

Mai no oblidaré la intensitat d'aquells dies
Veure`t era el més important

I dominats pels impulsos
D'una joventut insultant
No podiem evitar-ho
Voliem jugar a ser grans
Els teus ulls em deien coses
Que ningú m'havia dit abans
I jo em moria per tocar-te
Però em suaven tant les mans

Cada dia era una nova il·lusió
Et veia arribar amb les amigues
Des d'aquell carreró
On a vegades sortint de l'escola
Amb el cor desbocat
Envoltan-te la cintura
Ens feiem petons d'amagat

Se'ns obria el cel quan navem de convivències
I teniem una nit per ballar
I disposats a conquerir l'experiència
No deixavem de tremolar

I dominats pels impulsos
D'una joventut insultant
No podiem evitar-ho
Voliem jugar a ser grans
Els teus ulls em deien coses
Que ningú m'havia dit abans
I jo em moria per tocar-te
Però em suaven tant les mans

I en els meus moments de soledat
Em pregunto què deus fer, per on deus anar
I a vegades no deixo de pensar
En el que hauria pogut ser, i en com podriem estar

I dominats pels impulsos
D'una joventut insultant
No podiem evitar-ho
Voliem jugar a ser grans
Els teus ulls em deien coses
Que ningú m'havia dit abans
I jo em moria per tocar-te
Però em suaven tant les mans

I jo em moria per tocar-te
Però em suaven tant les mans