Si hagués nascut dona

Si hagués nascut dona, hauria fet feliç
La meva mare, que volia una nena
En record de l'àvia morta el 36
Em diria Joana
Joana, Joana
La de la manya
La del 95
Del carrer Cabanyes

Si hagués nascut dona, per bé o per mal
Subtilment hauria estat alliçonada
Amb nines, cuinetes, agulla i didal
Eines en miniatura
Per a una obscura
Vida futura
Verins embolicats
Amb llaminadures

Tot és un dir, un suposar
Una història en blanc i negre
Blanc era el fred i negre el pa
Just acabada la guerra

Si hagués nascut dona, hauria fet girar
Mansament l'antic rotlle de la patata
Mentre els nois jugaven a saltar i parar
S'enfilaven als arbres
Penjaven pilotes
S'esbatussaven
I pixaven dempeus
Per les cantonades

Si hagués nascut dona, hauria estudiat
Fins a quart i, amb sort, potser magisteri
Submisa, discreta, que mai el veïnat
Pogués dir-ne ni mica
Serien de suro
La clau i el duro
I a casa a quarts de deu
Com a tard. T'ho juro

I plorar sang un cop al mes
Ocult sota una carota
El voraviu dels sentiments
Com quasi bé quasi totes

Si hagués nascut dona, seguim inventant...
Després d'anys d'estalvis i festeig m'hauria
Casat per l'església vestida de blanc
La mare ploraria
Diu que d'alegria
Quan em duria
Del braç un príncep blau
De guardarropía

Si hagués nascut dona, per mal o per bé
M'hauria atipat d'empassar-me penes
De preparar ranxo, de canviar bolquers
De cardar sense ganes...
Joana, Joana
Escurant el marro
Triscant de sol a sol
I tirant del carro

O qui et diu que no m'hagués firat
El sultà de la Verneda
Si és cara o creu ningú no ho sap
Fins que no cau la moneda

Si hagués nascut dona, parlant amb l'espill
Cada dia més vella, cada dia més grassa
Veient com s'envolen un a un els fills
I sopant tota sola
Plors a la cassola
Marcits els llavis
Posant flors als records
I cuidant dels avis

O potser un bon dia me n'hauria anat
Més enllà del cel protector de la casa
Per camins indòcils lluny del meu ramat
A trobar na Joana
Joana
Joana
La de la manya
La del 95
Del carrer Cabanyes