Ja tens l’amor

Ja tens l'amor... Ja acaricies la glòria amb la punta dels dits. Ets immortal. Estigues llest per caminar a les fosques. Per viure sol. Per dormir al ras. Ja tens l'amor... T'has cansat de buscarlo sota les pedres a quaselvol preu. Ara jauràs del costat de l'angoixa i faràs el camí que duu al crim o a l'adéu. Ja tens l'amor i no pots ferte enrere. No demanis justícia, ets tu qui tira els daus. Acluca els ulls, llança't a l'abisme i renuncia a viure per sempre més en pau. Ja tens l'amor i la seva agonia, quin no ho daria tot per patirla de nou una vegada més, una vegada més, una vegada més, i prou
YA TIENES EL AMOR
Ya tienes el amor... Ya acaricias la gloria con la punta de los dedos. Eres inmortal. Prepárate a caminar a oscuras. A vivir solo. A dormir al raso. Ya tienes el amor... Te has cansado de buscarlo bajo las piedras a cualquier precio. Ahora te acostarás del lado de la angustia y seguirás el camino que lleva al crimen o al adiós. Ya tienes el amor y no puedes echarte atrás. No pidas justicia, eres tú quien tira los dados. Cierra los ojos, lánzate al abismo y renuncia a vivir eternamente en paz. Ya tienes el amor y su agonía, quién no lo daría todo por sufrirla de nuevo una vez más, una vez más, una vez más y basta