Si arribeu

Si arribeu en la vida
Més lluny d'on pugui arribar
Moriré molt gelós
Del que m'hàgiu avançat
Que no em sabré resignar
A no ser el millor vianant
L'atleta més fornit
I el més frondós amant

I no em vulgueu consolar
Només digueu-me, si de cas
Tot allò que hàgiu vist
I jo no podré mirar:
La fondària dels rius
Que els meus peus no mullaran
La fragància del cos que no podré estimar
La immensitat d'un cel
En el qual mai no he volat
Les espurnes d'un foc
Que no m'hauran cremat
Les barques que a la mar
No podré amarinar
No em doneu consol
No em sabré consolar

I perquè sé que vosaltres
Anireu més lluny que jo
Estic gelós i content
Molt gelós i content
De la sort que heu tingut
De la sort que tindreu
Que tanmateix sé que mai
No he estat fornit atleta
Ni tan sols digne amant
Només un vianant