I si canto trist

Jo no estimo la por, ni la vull per a demà
No la vull per a avui, ni tampoc com a record;
Que m'agrada els somrís
D'un infant vora el mar
I els seus ulls com un ram d'il·lusions esclatant

I si canto trist
És perquè no puc
Esborrar la por
Dels meus pobres ulls

Jo no estimo la mort
Ni el seu pas tan glaçat
No la vull per a avui, ni tampoc com a record;
Que m'agrada el batec d'aquell cor que, lluitant
Dóna vida a la mort
A què l'han condemnat

I si canto trist
És perquè no puc
Oblidar la mort
D'ignorats companys

Jo no estimo el meu cant, perquè sé que han callat
Tantes boques, tants clams, dient la veritat;
Que jo m'estimo el cant
De la gent del carrer
Amb la força dels mots
Arrelats en la raó

I si canto trist
És per recordar
Que no és així
Des de fa tants anys