Se nuaven/Alhasmarilon

L'Amat a l'Amic li deia
I eix somrient li respon
¿Què us plau, oh estimat dolcíssim
Rosa mel del meu consol
Daurat somni dels meus somnis
De mes alegries font
Principi de mos principis
Dolça amor de mos amors. [285]

Amic i Amat se nuaven
Se nuaven ses amors
Perquè jamai de la vida
Se desjunyissin els dos. [126]

La corda amb què les nuaven
Era feta de records
De pensaments i de flors