La lluna

Hi ha qui la beu a galet
I qui pren lluna a cullerades;
Nova, plena, creixent i minvant
És bona com a sedant
La lluna fa companyia
I alleuja els intoxicats
De filosofia

No hi ha un amulet millor
Que un tros de lluna a la butxaca;
Contra tota mena de perills
Més que una pota de conill
Serveix un tros de lluna:
Se'n duu les penes
I porta amors i fortuna

Es pot donar de postre als infants
I dormiran un son flonjo i suau;
Unes gotes de lluna als ulls dels vells
Ajuden a esperar la mort en pau

Posa sota del coixí
Una fulla tendra de lluna
I pensaràs el que vols creure
I miraràs el que vols veure
Tu mouràs els putxinel·lis
Tingues a mà un pot amb aire de lluna
Per quan t'ofeguis

Als decebuts i als presoners
Dóna'ls la clau de la lluna
I no voldran cap més tresor
Que pels condemnats a mort
I els condemnats a vida
No hi ha estimulant com la lluna
Si es pren amb mida
La luna Joan Manuel Serrat Hay quien la bebe a galet y quien toma luna a cucharadas; nueva, llena, creciente y menguando, es buena como sedante. La luna hace compañía y alivia los intoxicados de filosofía. No hay un amuleto mejor que un trozo de luna al bolsillo; contra toda clase de peligros más que una pata de conejo sirve un trozo de luna: se lleva las penas y trae amores y fortuna. Se puede dar de postre a los niños y dormirán un son flonjo y suave; unas gotas de luna a los ojos de los viejos ayudan a esperar la muerte en paz. Pone debajo del cojín una hoja tierna de luna y pensarás el que quieres creer y mirarás el que quieres ver, tú moverás los putxinel·lis. Tengas a mano un bote con aire de luna por cuando te ahogues. A los decepcionados y a los prisioneros, dalos la llave de la luna y no querrán cabeza más tesoro, que por los condenados a muerte y los condenados a vida no hay estimulante como la luna si se toma con medida