Desapareixíem lentament

[Estrofa 1]
Vaig entrar a la festa
L'amfitrió em va presentar els convidats
Vaig cridar: "he vingut a començar de zero"
Vaig acomodar-me en un sofà
Des de la finestra es veia el parc on s'avorrien uns adolescents
Vaig pensar: "On dorm? Què veurà quan es llevi?"
Mentre desapareixíem lentament

[Estrofa 2]
Vaig comprar-me un saldo de trompeta, assajàvem cada nit
Estava bé tocar, però preferia barallar-me amb els veïns
Ah! Mireu, un mi major volant, escapant-se per damunt del cel obert
Vaig escriure-li alguna cançó, i què?
Mentre desapareixíem lentament

[Estrofa 3]
Vaig pujar a un arbre amb l'ambició de veure el Llobregat
Les branques eren guerxes i del pes se'm van tombí tombà
Les noies joves de la vila se'm van quedar mirant de lluny, rient
Ah! La vida podia ser difícil
Mentre desapareixíem lentament

[Estrofa 4]
Vaig trobar una dona, vam llogar un apartament prop de Gavà
Què vam ser ella i jo tot aquell temps? em temo que no us ho sabré explicar
Mai vaig dir-li en què pensava l'hemisferi més cabró del meu cervell
Una brisa fresca, la platja deserta
Mentre desapareixíem lentament

[Estrofa 5]
L’ajudant del mag va treure el vel i allà seguíem, morts de fred
El públic, amb raó, emprenyat reclava que li tornessin els diners
El productor abraçava la cartera i deia: "Paciència senyors meus!"
Les paraules màgiques funcionen
Però aquest parell desapareixen lentament

[Estrofa 6]
El del teatre reclamava calma dient:
"Tranquils, res és tant curt ni net"
Les paraules màgiques funcionen
Però aquest parell desapareixen lentament