Amor, No Vull Anar-Me’n Nord Enllà

Amor, no vull anar-me'n nord enllà
Però aquell gran vaixell no té demora
Jo, que sense l'amor no puc estar
He tingut aquest fat que el cel em dóna
Enamorat sóc i amorós seré
I sé molt bé que d'amor moriré
Amb tot no podré mai d'amor fugir
Per bé que sé mon viure i mon morir

Com home en mar em sento perillar
Quan amb cor malferit sospira i plora
Perquè contra el vent cap remei no hi ha
I és ben igual l'auxili que ell implora
No rep consol que el pugui alegrar
I, a Déu, sa nau demana de salvar;
Si no, la mar serà son darrer llit
I l'espanta l'etern somni de la nit

Favor u prec, si me'l voleu donar
Que altre conhort no crec que tingui ara
Sien breu de vós no puc consol trobar
L'amor que us tinc em matarà en mala hora
Car de bon grat i amb cor fidel us vull
Molt més del que em permet el meu orgull
Car seny i cor i albir m'heu ben robat
I no crec gens que em sigui retornat