Les coses

Sé que no hi ha dos sin tres i que tres sempre són massa. Sé que vols que ens vagi bé però sovint penses en l’altre. Les coses sempre volen el seu temps

Sé que, com diu el refrany, Déu ajuda els matiners. Tu i jo esmorzem a quarts de dotze perquè estigui pels demés. Les coses al principi sempre van súper bé

Si poguéssim viure confinats en aquesta gran mentida
I morir contents atrapats aquí

Sé que no vull saber res més de tu
Ara ets tan perfecta, ara tot és pur

Sé que un deia “No sé res” i tothom li deia mestre. Sé que jo ho sabia tot i ara espero a veure què contestes. Les coses, quan les dius tu, semblen tan evidents

Si poguéssim segrestar aquest riure absurd que ens fa tan lliures i follar per sempre amb aquest delit

Sé que no vull saber res més de tu
Ara ets tan perfecta, ara tot és pur

Sé que un es deia Art i que en Simon era l’artista. Sé que no sabré què fer si mai vols anar de solista. Les coses... Ai! Gaudim-les mentre encara puguem!