Un Núvol Blanc

Senzillament se'n va la vida, i arriba
Com un cabdell que el vent desfila, i fina
I som actors que voltes
Espectadors que voltes,
Senzillament i com si res,
La vida ens dóna i pren paper.

Serenament quan ve l'onada, acaba,
I potser, en el deixar-se vèncer, comença
La platja enamorada
No sap l'espera llarga
I obre els braços no fos cas,
L'onada avui volgués queda's

I així només, em deixo que tu em deixis;
Només així, et deixo que ara em deixis
Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre
I un núvol blanc, penjat d'alguna branca
Molt blanc

Sovint és quan el sol declina que el mires
Ell, pesarós, sap que, si minva, l'estimes
Arribem tard a voltes
Sense saber que a voltes
El fràgil art d'un gest senzill

Podria dir-te que només així,
Em deixo que tu em deixis
Així només, et deixo que ara em deixis
Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre
I un núvol blanc, penjat d'alguna branca
Molt blanc