Tècnicament Perfecte

Sí;...... tècnicament és perfecte, no és estrany que ningú prengui mal;
Monuments de cultures antigues, botigues i temples de marbre i neó
Dones grasses que jeuen, obscenes, i homes grassos buscant restaurants;
Al davant del basar hi ha una rifa i només interessa a la gent sense sort
En la llum incerta del capvespre, d'un capvespre humit i feixuc
Plou i cauen les llàgrimes dolces d'un cel lleig de plom girat de cap per avall

Em sembla recordar que t'estimo, però no t'ho podria assegurar;
Hi ha paraules que surten de boques i inútils desitjos inflant el dolor

Hi ha muntanyes amb noms poc seriosos i princeses que es diuen Dolors;
Hi ha records tan dolços com inútils i l'empremta trista d'adéus digitals;
En la pau d'una nit sense pluja, en la pau d'una nit sense pau;
En el pou d'una pau avorrida, la llum de la vida, l'apaga la mort

Sí;...... tècnicament és perfecte, no és estrany que ningú prengui mal;
Minúscules peces d'un joc que algun déu poca-solta deixà abandonat
Seria massa fàcil oblidar-ho, seria fins i tot interessant;
Poder-se entregar a la feina i esmolar les eines cobrant cada mes

Deixa que se t'endugui el ritme, deixa que se te m'endugui jo;
La minúscula peça d'un joc que algun déu poca-solta deixà abandonat
Em sembla recordar que t'estimo, però no t'ho podria assegurar;
Hi ha paraules que surten de boques i inútils desitjos inflant el dolor
Sí;...... tècnicament és perfecte, no és estrany que ningú prengui mal; monuments de cultures antigues, botigues i temples de marbre i neó. Dones grasses que jeuen, obscenes, i homes grassos buscant restaurants; al davant del basar hi ha una rifa i només interessa a la gent sense sort. En la llum incerta del capvespre, d'un capvespre humit i feixuc, plou i cauen les llàgrimes dolces d'un cel lleig de plom girat de cap per avall. Em sembla recordar que t'estimo, però no t'ho podria assegurar; hi ha paraules que surten de boques i inútils desitjos inflant el dolor. Hi ha muntanyes amb noms poc seriosos i princeses que es diuen Dolors; hi ha records tan dolços com inútils i l'empremta trista d'adéus digitals; en la pau d'una nit sense pluja, en la pau d'una nit sense pau; en el pou d'una pau avorrida, la llum de la vida, l'apaga la mort. Sí;...... tècnicament és perfecte, no és estrany que ningú prengui mal; minúscules peces d'un joc que algun déu poca-solta deixà abandonat. Seria massa fàcil oblidar-ho, seria fins i tot interessant; poder-se entregar a la feina i esmolar les eines cobrant cada mes. Deixa que se t'endugui el ritme, deixa que se te m'endugui jo; la minúscula peça d'un joc que algun déu poca-solta deixà abandonat. Em sembla recordar que t'estimo, però no t'ho podria assegurar; hi ha paraules que surten de boques i inútils desitjos inflant el dolor