Somnis de la Plaça Rovira

A mi padre
Y a Climent Comulada, in memoriam
A Jordi Martín, a la familia Vall
Y a todos los vecinos de la Plaça Rovira
A mi prima Luisita Gozalbo
Y a mi familia catalana, con profundo amor
De vegades, els somnis
Viuen la realitat
I a l'invers hi ha vida
Que fa real ho somiat
Con aquesta nit dolça
D'un agost d'envelats
Pels carrers fent la festa
Que em transporta al passat
Un passat com un barri
De futurs sense espills
On van viure els meus avis
On van néixer els seus fills
Tinc records del meu pare
Quan, després del treball
Ens baixàvem a beure
Les orxates d'en Vall
Plaça Rovira, vella Plaça Rovira
Del meu barri de Gràcia
I el meu cor adormit
Plaça Rovira, em bategues guspires
D'un foc que ja era cendra...
I, més que fum
Ets tota llum
Aquesta nit
I a la nit ens n'anàvem
Per canviar un poc d'ambient
Fins el Bar Comulada
El palau d'en Climent
On las ensaladillas
De la seva patent
Feien que el tast dels somnis
Fos un gust pel client
La farmàcia d'en Pere
I el quiosc deien "prou
A tancar que ja arriba
El darrer trenta-nou"
I el Cinema Rovira
Va ser un somni guarnit
Amb Charlot fent rialles
Pels grans i els més petits...
Plaça Rovira, vella Plaça Rovira...
I al primer son del somni
Quan el temps va partir
El meu pare em deia:
"anem a casa a dormir"
I en silenci tornàvem
Lentament cap amunt
A la torre dels avis
I tots els seus difunts
I entre el pou i las pedres
Del jardí de Massens
La galàxia ens plorava
Pluges de Sant Llorenç
I el meu pare em parlava
Assenyalant-me el cel:
"fes-li, abans dels teus somnis
Un petó al teu estel"
Plaça Rovira, vella Plaça Rovira...