Nascuda trista, vestida amb desencants (Directe a Razzmatazz 29/3/25)

[Estrofa 1: Emma Roca, Emma Roca i Giulietta Vidal]
Cafè florit dins als pot i al marbre un fàstic de plats bruts
La tempesta ha anat esbandint les finestres; si no he de netejar-les
No queda res pendent que em retingui
Però un magma d'argamassa em colla els genolls
I cent quilos em pesen damunt dels omòplats
Potser només em queda un sol obstacle
Però no puc arribar a la tomba

[Tornada: Emma Roca i Giulietta Vidal]
M'he quedat aquí captiva per sempre
—Fins i tot als cementiris hi ha reixes—
I quan faré el darrer sospir mortal
M'enfonsaran encara uns metres sota terra
Tu m'agrades però no em suporto a mi mateixa
No busco consol, i ja que hi som, crec amb franquesa
Que si mai torno a riure
La broma haurà de ser meva

[Estrofa 2: Giulietta Vidal, Giulietta Vidal i Emma Roca]
Amb xancletes i la caputxa ran dels ulls
Baixo al Condis a buscar birres per enèsima vegada
I quan s'acabin, hi tornaré, em sobra el temps
Em van passant els dies estirada al sofà
Si no hi ha motius, no surto de casa
Fes-me cas i oblida'm, vull estar sola
Que vaig néixer trista i m'han vestit amb desencants!

[Tornada: Emma Roca i Giulietta Vidal]
M'he quedat aquí captiva per sempre
—Fins i tot als cementiris hi ha reixes—
I quan faré el darrer sospir mortal
M'enfonsaran encara uns metres sota terra
Tu m'agrades però no em suporto a mi mateixa
No busco consol, i ja que hi som, crec amb franquesa
Que si mai torno a riure
La broma haurà de ser meva

[Instrumental]

[Tornada: Emma Roca, Giulietta Vidal, Guillem Gisbert]
M'he quedat aquí captiva per sempre
—Fins i tot als cementiris hi ha reixes—
I quan faré el darrer sospir mortal
M'enfonsaran encara uns metres sota terra
Tu m'agrades però no em suporto a mi mateixa
No busco consol, i ja que hi som, crec amb franquesa
Que si mai torno a riure
La broma haurà de ser meva

[Outro: Emma Roca, Giulietta Vidal]
Que si mai torno a riure
La broma haurà de ser meva