Quimi Portet
Quimi Portet
Quimi Portet
Quimi Portet
Quimi Portet
Quimi Portet
Quimi Portet
Quimi Portet
Quimi Portet
Quimi Portet
Quimi Portet
Quimi Portet
Quimi Portet
Sóc lluny de casa, peixo al prat foraster
I com enyoro la cort!
T'estimo com s'estima el xai al pastor;
Si em tires pedres tinc por
Del xai vull la llana, de la vaca el braguer
Trenquem la banca dels déus!
Teixits adiposos, cosmonautes aqueus
I pastorets arameus
Hi ha cloves i closques per ordir collarets;
A dojo deixo que ragi el vers;
Babaus circumspectes ja podeu aplaudir
Però això no s'acaba aquí
T'estimo massa
Sóc massa bo;
Cap a tu corro:
Ma massa per sa acceleració
T'estimo, oh massa!
Lloem Déu!
Si tu m'estimes
Un dia seré teu
Aquests últims versos els faré descriptius
La mussa em dóna peixet:
Un carrer massa ample d'edificis altius
I un home massa baixet
T'estimo massa
Sóc massa bo;
Cap a tu corro:
Ma massa per sa acceleració
T'estimo, oh massa!
Lloem Déu!
Si no m'estimes
Jo mai no seré teu