No sé per què, però tot m'entristeix
Ni sé què fer perquè em fugi aquest pes;
Ja mai ningú no em besa
Ningú no m'espera...
Ai, amor, on ets que no véns?
El llit més fred, si de nit no t'hi sent;
Per dir-te "amor", donaria el meu cel
La lluna em convida
A estimar la vida...
Ai, amor, on ets que no véns?
He sentit a dir, que estimar és tan bonic...
Tan bonic i tan difícil...
Prec els estels perquè arribis i siguis ben meu
Ben meu, ben meu
I mentrestant, perquè això sigui cert
M'invent el so que fa la teva veu
Per dir "t'estim"
O per dir "et desig"...
Ai, amor, on ets que no véns?