Les paraules que triem no dir

He trobat del 2010, un "M’he enamorat de tu"
Que mai no va passar de mitja tràquea
I de l’any següent aquell "Es pot saber què has fet?"
Quan em vas dir "Ara et toca a tu deixar-la"

De l’any 2012 crec que els dos coincidirem
El gran silenci a la pregunta del teu pare
Quan a mig sopar-presentació servint-me el vi
Em clava els ulls i em diu "Així, de què treballes?"
I jo penso Soc artista, però soc fatalista
Tinc por que rigui, s’aixequi, se’n vagi
Faig pur equilibrisme
Dic emprenedor amb un toc idealista
Que interessant

He descobert un lloc, en un racó del pit
L'abocador del cor, on cauen les paraules que triem no dir
Que moren just abans de pronunciar-les, de pronunciar-les

Del 2014, he triat un blanc de blancs
Arribo a casa i queda clar: no m’esperaves
Ni tu ni aquell paio que no duu la part de dalt
Que cantusseja a dins la cuina sense haver-se’n adonat
Soc tan idiota, que la paraulota que escopiria
L'aturo, l'empasso i encara em foto a riure
Dono mitja volta, surto cap a fora i aquí no ha passat res

He descobert un lloc, en un racó del pit
L'abocador del cor, on cauen les paraules que triem no dir
Que moren just abans de pronunciar-les

Però el meu top és l'any dinou:
Cau la nit, li explico El Tres Porquets per enèsima vegada
I sense preludi ni senyal, em deixa anar, amb innocència desarmant:
"Per què no viu aquí la mare?"
I jo penso que si ara un gran cometa destruís la Terra
M'estalviaria tot aquest problema
Veu que no me'n surto i abraçant-me diu:
"No cal que diguis res"

He descobert un lloc, he descobert un lloc
He descobert un lloc, he descobert un lloc
He descobert un lloc
He descobert un lloc, en un racó del pit
L'abocador del cor, on cauen les paraules que triem no dir
Que moren just abans de pronunciar-les