Era l'onze de setembre de 1977
El pare treia la senyera amb els ulls plorosos cap al cel
Em va dir: mira aquestes barres
Representen tot el què tu ets
No li sortien les paraules
Però no calia dir res més
Temps era temps
Que jo era un vailet
I el pare em va
Ensenyar d'on sóc
I ara el guardaré
Agafaré aquest sentiment
I el tindré sempre
Dins el meu cor
Seré fort, seré fort
Dins del meu cor
Eren temps de protesta
Però ara tot és diferent
La vida sembla més tranquil•la
Podem viure amb el present
Aquella gent que ens oprimia
Ja fa molt temps
Que van marxar
Però el pare em deia
No pateixis
Que tard o d'hora tornaràn