Juliol 1994

Uns crits impacients
Trencaven la tarda
La veu dels amics al carrer

Tots tres pedalant
Cap a la cabana
El fum desplegant-se imponent
I aquella olor

Cremava per tots cantons
Cremava el més semblant
A casa nostra enmig del bosc

Cremaven el res i el tot
Cremaven potser rampoines
Però per nosaltres eren tresors
Rampoines que per nosaltres eren tresors

Mai més hi vam tornar
Tampoc en parlàvem
Hi ha un preu per fer net
Dels malsons

Allò que ens fa nens
L'espurna salvatge
Qui sap què vam perdre de més
Amb el foc?

Cremava per tots cantons
Cremava el més semblant
A casa nostra enmig del bosc

Cremaven el res i el tot
Cremaven potser rampoines
Però per nosaltres eren tresors
Rampoines que per nosaltres eren tresors