Es fa llarg, es fa llarg esperar

Oh, que llarga es fa sempre l'espera
Quan s'espera que vindrà el pitjor
I que trista i que llarga és l'espera
Quan s'espera la mort de l'amor
Quan s'espera que tot ja s'acabi
Per tot d'una tornar a començar
Quan s'espera que el món tot s'enfonsi
Per tornar-lo a edificar
Es fa llarg, es fa llarg esperar

I es fa trist esperar cada dia
El cel roig i el sol que ja se'n va
I es fa fosc esperar cada dia
Perquè el sol no se'n vol anar mai
Perquè els dies se'n van sense pressa
I les hores no volen fugir
Perquè esperes, i esperes, i esperes
I vols demà, però encara és ahir
Es fa trist, es fa trist esperar!

I es fan lents els matins i les tardes
Quan l'espera et desvetlla el neguit
I es fan grises les llargues lentes tardes
Perquè et sens amb el cor ensopit
Perquè sents que tens l'ànima morta
I ho veus tot, tot el món molt confós
Perquè et trobes amb les portes closes
I tancat com un gos rabiós
Es fa fosc, es fa fosc esperar!

I es fan grises les hores d'espera
Quan no plou però veus el cel plujós
I es fan llargues les grises esperes
Quan la fi sents a prop per tots dos
Quan fa dies que ni xiules ni cantes
I fa temps que vas fer l'últim somrís
Quan al cor sents la mort i t'espantes
Al pensar potser és l'últim avís
Es fa gris, es fa gris esperar!