El Pi De Formentor

Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera
Més poderós que el roure, més verd que el taronger
Conserva de ses fulles l'eterna primavera
I lluita amb les ventades que atupen la ribera
Com un gegant guerrer

No guaita per ses fulles la flor enamorada;
No va la fontanella ses ombres a besar;
Mes Déu ungí d'aroma sa testa consagrada
I li donà per terra l'esquerpa serralada
Per font la immensa mar

Quan lluny, damunt les ones, renaix la llum divina
No canta per ses branques l'aucell que encativam;
El crit sublim escolta de l'àguila marina
O del voltor qui puja sent l'ala gegantina
Remoure son fullam

Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta;
Revincla per les roques sa poderosa rel
Té pluges i rosades i vents i llum ardenta
I, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta
De les amors del cel

Arbre sublim! Del geni n'és ell la viva imatge:
Domina les muntanyes i aguaita l'infinit;
Per ell la terra és dura, mes besa son ramatge
El cel qui l'enamora, i té el llamp i l'oratge
Per glòria i per delit

Oh! sí: que quan a lloure bramulen les ventades
I sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal
Llavors ell riu i canta més fort que les onades
I vencedor espolsa damunt les nuvolades
Sa cabellera real

Arbre, mon cor t'enveja. Sobre la terra impura
Com a penyora santa duré jo el teu record
Lluitar constant i vèncer, reinar sobre l'altura
I alimentar-se i viure de cel i de llum pura...
Oh vida! oh noble sort!

Amunt, ànima forta! Traspassa la boirada
I arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals
Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada
I tes cançons tranquil·les 'niran per la ventada
Com l'au dels temporals