Ana Belén
Ana Belén
Ana Belén
Ana Belén
Ana Belén
Ana Belén
Ana Belén
Ana Belén
Ana Belén
Ana Belén
Ana Belén
Ana Belén
Ana Belén
Ens ho ha de dir la veu tremolosa
Y trista d'un campanar
Un cop de llum I el crit de d'una garsa
Que ha despertat amb fam I busca
Per entre blats I civades
Qualsevol cosa per omplir el pap
O potser un gall
Que dins la cort canta
La nit és morta I ja es fa clar
Mentre jo canto, de matinada
La vila és adormida encara
S'han despertat mullades les fulles
Del camp d'alfals veí
S'espolsen l'aigua de la rosada
Mentre que arriba la matinada
I el sol que les escalfa
Fins que les tallin d'un cop de falç
Alcen la testa
Mullada I fresca
Per a caure a terra massa temps hi ha
Dintre la vila ja plora un nen
I pels afores corren els bens
Amb el sarró I la bóta a l'esquena
Amb un bastó a la mà
Se'n va el pastor I el seu gos d'atura
Se'n van cap unes altres pastures
Trencant rius I cabanyes
A les muntanyes volen tornar
Surt amb l'aurora
Cal sortit d'hora
El camí que han de fer és molt llarg
Cap a la vila ja ve el pagès
La bossa buida I el carro ple
De roig tomàquet I de verdures
Collides del seu hort
La mula sua I el carro crida
I l'home tanca els ulls I somnia
Mentre el sol es lleva
D'un llit d'alzines, enlluernant
Les velletes
Que pansidetes
Cap a l'església van caminant
I ara jo canto de matinada
La vila és adormida encara