Amor Particular

Com t’ho podria dir
Perquè em fos senzill, i et fos veritat
Que sovint em sé tan a prop teu, si canto
Que sovint et sé tan a prop meu, si escoltes
I penso que no he gosat mai ni dir-t’ho
Que em caldria agrair-te tant temps que fa que t’estimo
Que junts hem caminat
En la joia junts, en la pena junts
I has omplert tan sovint la buidor dels meus mots
I en la nostra partida sempre m’has donat un bon joc
Per tot això i coses que t’amago
Em caldria agrair-te tant temps que fa que t’estimo
T’estimo, sí
Potser amb timidesa, potser sense saber-ne
T’estimo, i et sóc gelós
I el poc que valc m’ho nego, si em negues la tendresa;
T’estimo, i em sé feliç
Quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que
Jo... que jooooo ..... oooo-ooooo
Que passaran els anys
I vindrà l’adéu, com així ha de ser
I em pregunto si trobaré el gest correcte
I sabré acostumar-me a la teva absència
Però tot això serà una altra història
Ara vull agrair-te tant temps que fa que t’estimo
T’estimo, sí
Potser amb timidesa, potser sense saber-ne
T’estimo, i et sóc gelós
I el poc que valc m’ho nego, si em negues la tendresa;
T’estimo, i em sé feliç
Quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo...
SoneeeeeeeeeeeeH!