Sa Des Cavaller

N'era lleuger de la cama
Tots los mals passos seguia
I el dimoni li eixia
Conforme fos una dama
-Senyora, què té, què té?
Què té de nou son marit
Que a altes hores de la nit
Vaia sola p'es carrer?
-Senyor meu, jo som anada
A una casa de joc
I m'hi he estorbada un poc
I els meus criats m'han deixada
-Senyora, vi soleu venir
A casa l'acoiré
Bon sopar que li daré
I un bon llit per dormir
-Si vostè no em destapàs
I secreta me tengués
Que mon marit no ho sabés
Poria ésser que hi anàs
Los dos se'n varen anar
A casa del cavaller
I a lo punt ell li tragué
Coses bones per sopar
-Cavaller, jo ja he sopat
-Senyora, i jo també
-Idò, que veja on té
Es llit tan ben reguardat
-Aquí dalt trobarà un llit
Que hi jeia amb la meva esposa
I si em promet una cosa
Hi podrà romandre anit
-Jo ho tendria per afronta
Res haver-li de negar
De tot quant demanarà
Esta nit anirà a son compte
Com ella se descordava
El cavaller hi va pujar
Tot d'una li demanà
Si sabia ambe qui els hava
Li contestà el cavaller:
-Senyoreta, no sé res
Però jo compt haver-lès
Amb una dona de bé
No vui fer cap cerimoni
A ningú d'aquest món nat:
Sabrà vostè en veritat
Que les ha amb el dimoni