Una Finestra Al Mar

Una finestra al mar, una mirada
I veure el món passar entre les barques i tu
Jugar amb l’atzar quan pinta
El Blau dels blaus amb crestes blanques
Una finestra al mar i aquella xarxa
Per llençar-la als estels dels sentiments que hem perdut
I no poder salpar mai més
Per un embruix i una aigua clara
Què deu ser de l’Antonia que a Xefalú té casa
Va obrir les seves portes a cinc infants d´Albània
Com una antiga deessa que encara creu amb l´ara
Els pescadors l’estimen i li deixen les xarxes
Amb mirallets de plata
Una finestra al mar i perdre l’àncora
I enderrocar tants fars i abjurar dels astres... amb tu
Per fer del nostre demà
El fruit d’un art imprevisible
Una finestra al mar petita i blanca
Que ens obligui a somiar enllà dels nostres absurds
Enllà d´aquest jo petit
Que ens omple el cor però buida l´ànima
Què deu pensar en Samir dalt del minaret de Tànger
Els peus damunt la misèria i els ulls somiant Espanya
Despullarà el seu cos tan bell i el llençarà a les aigües
Déus facin que amb la força d’enyors i de nostàlgies
Pugui ormejar una barca...
Una finestra al mar perquè l’habitin
Els teus ulls inventant espais i límits de llum
Mentre un nen s’endormisca
Tot sentint com la Nena canta
Què se n’ha fet d’en Ianis que va marxar d´Icària
Per anar a la plaça Omònia i comprar una maragda
Tant temps, tantes pregàries i no ha tornat encara
Presoner d’un cos insospitat
D’un desig que no esperava...
Una finestra al mar, una mirada
Una olivera en pau tot just a l’angle
Una finestra al mar petita i blanca
Que ens obligui a somiar...