Balada de Mallorca

A la vora-vora del mar on vigila
Omplia una verge son cànter d'argila
Mirant-se en la font

Son peu de petxina rellisca en la molsa
I a trossos lo cànter s'enfonsa rodolant;
Del plor que ella feia, la mar, que era dolça
Tornava amargant

No és molt si sospira quan veu les esberles
Del canteret d'or!

La mar de'n dolia; les pren en sa falda
I al maig, per plantar-hi, demana un roser;

Per bres la conquilla de Venus los dóna
I al maig, per plantar-hi, demana un roser;

Tres еren los testos, tres forеn les illes;
Les illes en flor del mar!